-
Notifications
You must be signed in to change notification settings - Fork 0
Expand file tree
/
Copy pathindex.html
More file actions
756 lines (651 loc) · 31.2 KB
/
index.html
File metadata and controls
756 lines (651 loc) · 31.2 KB
1
2
3
4
5
6
7
8
9
10
11
12
13
14
15
16
17
18
19
20
21
22
23
24
25
26
27
28
29
30
31
32
33
34
35
36
37
38
39
40
41
42
43
44
45
46
47
48
49
50
51
52
53
54
55
56
57
58
59
60
61
62
63
64
65
66
67
68
69
70
71
72
73
74
75
76
77
78
79
80
81
82
83
84
85
86
87
88
89
90
91
92
93
94
95
96
97
98
99
100
101
102
103
104
105
106
107
108
109
110
111
112
113
114
115
116
117
118
119
120
121
122
123
124
125
126
127
128
129
130
131
132
133
134
135
136
137
138
139
140
141
142
143
144
145
146
147
148
149
150
151
152
153
154
155
156
157
158
159
160
161
162
163
164
165
166
167
168
169
170
171
172
173
174
175
176
177
178
179
180
181
182
183
184
185
186
187
188
189
190
191
192
193
194
195
196
197
198
199
200
201
202
203
204
205
206
207
208
209
210
211
212
213
214
215
216
217
218
219
220
221
222
223
224
225
226
227
228
229
230
231
232
233
234
235
236
237
238
239
240
241
242
243
244
245
246
247
248
249
250
251
252
253
254
255
256
257
258
259
260
261
262
263
264
265
266
267
268
269
270
271
272
273
274
275
276
277
278
279
280
281
282
283
284
285
286
287
288
289
290
291
292
293
294
295
296
297
298
299
300
301
302
303
304
305
306
307
308
309
310
311
312
313
314
315
316
317
318
319
320
321
322
323
324
325
326
327
328
329
330
331
332
333
334
335
336
337
338
339
340
341
342
343
344
345
346
347
348
349
350
351
352
353
354
355
356
357
358
359
360
361
362
363
364
365
366
367
368
369
370
371
372
373
374
375
376
377
378
379
380
381
382
383
384
385
386
387
388
389
390
391
392
393
394
395
396
397
398
399
400
401
402
403
404
405
406
407
408
409
410
411
412
413
414
415
416
417
418
419
420
421
422
423
424
425
426
427
428
429
430
431
432
433
434
435
436
437
438
439
440
441
442
443
444
445
446
447
448
449
450
451
452
453
454
455
456
457
458
459
460
461
462
463
464
465
466
467
468
469
470
471
472
473
474
475
476
477
478
479
480
481
482
483
484
485
486
487
488
489
490
491
492
493
494
495
496
497
498
499
500
501
502
503
504
505
506
507
508
509
510
511
512
513
514
515
516
517
518
519
520
521
522
523
524
525
526
527
528
529
530
531
532
533
534
535
536
537
538
539
540
541
542
543
544
545
546
547
548
549
550
551
552
553
554
555
556
557
558
559
560
561
562
563
564
565
566
567
568
569
570
571
572
573
574
575
576
577
578
579
580
581
582
583
584
585
586
587
588
589
590
591
592
593
594
595
596
597
598
599
600
601
602
603
604
605
606
607
608
609
610
611
612
613
614
615
616
617
618
619
620
621
622
623
624
625
626
627
628
629
630
631
632
633
634
635
636
637
638
639
640
641
642
643
644
645
646
647
648
649
650
651
652
653
654
655
656
657
658
659
660
661
662
663
664
665
666
667
668
669
670
671
672
673
674
675
676
677
678
679
680
681
682
683
684
685
686
687
688
689
690
691
692
693
694
695
696
697
698
699
700
701
702
703
704
705
706
707
708
709
710
711
712
713
714
715
716
717
718
719
720
721
722
723
724
725
726
727
728
729
730
731
732
733
734
735
736
737
738
739
740
741
742
743
744
745
746
747
748
749
750
751
752
753
754
755
756
<html>
<head>
<meta http-equiv=Content-Type content="text/html; charset=windows-1252">
<meta name=Generator content="Microsoft Word 15 (filtered)">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Wingdings;
panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Cambria Math";
panose-1:2 4 5 3 5 4 6 3 2 4;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;}
@font-face
{font-family:"Aileron Heavy";
panose-1:0 0 10 0 0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Aileron SemiBold";
panose-1:0 0 7 0 0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:Aileron;
panose-1:0 0 5 0 0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Aileron Light";
panose-1:0 0 4 0 0 0 0 0 0 0;}
@font-face
{font-family:"Aileron Thin";
panose-1:0 0 3 0 0 0 0 0 0 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:8.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:107%;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;}
h1
{mso-style-link:"Heading 1 Char";
margin-top:12.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:16.0pt;
font-family:"Aileron Heavy";
color:#2F5496;
font-weight:normal;}
h2
{mso-style-link:"Heading 2 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:13.0pt;
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;
font-weight:normal;}
h3
{mso-style-link:"Heading 3 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:12.0pt;
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#1F3763;
font-weight:normal;}
h4
{mso-style-link:"Heading 4 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:11.0pt;
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;
font-weight:normal;
font-style:italic;}
h5
{mso-style-link:"Heading 5 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:11.0pt;
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;
font-weight:normal;}
h6
{mso-style-link:"Heading 6 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:11.0pt;
font-family:Aileron;
color:#1F3763;
font-weight:normal;}
p.MsoHeading7, li.MsoHeading7, div.MsoHeading7
{mso-style-link:"Heading 7 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:11.0pt;
font-family:"Aileron Light";
color:#1F3763;
font-style:italic;}
p.MsoHeading8, li.MsoHeading8, div.MsoHeading8
{mso-style-link:"Heading 8 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:10.5pt;
font-family:"Aileron Thin";
color:#272727;}
p.MsoHeading9, li.MsoHeading9, div.MsoHeading9
{mso-style-link:"Heading 9 Char";
margin-top:2.0pt;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
page-break-after:avoid;
font-size:10.5pt;
font-family:"Aileron Light";
color:#272727;
font-style:italic;}
p.MsoTitle, li.MsoTitle, div.MsoTitle
{mso-style-link:"Title Char";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
font-size:28.0pt;
font-family:"Aileron Heavy";
letter-spacing:-.5pt;}
p.MsoTitleCxSpFirst, li.MsoTitleCxSpFirst, div.MsoTitleCxSpFirst
{mso-style-link:"Title Char";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
font-size:28.0pt;
font-family:"Aileron Heavy";
letter-spacing:-.5pt;}
p.MsoTitleCxSpMiddle, li.MsoTitleCxSpMiddle, div.MsoTitleCxSpMiddle
{mso-style-link:"Title Char";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
font-size:28.0pt;
font-family:"Aileron Heavy";
letter-spacing:-.5pt;}
p.MsoTitleCxSpLast, li.MsoTitleCxSpLast, div.MsoTitleCxSpLast
{mso-style-link:"Title Char";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
font-size:28.0pt;
font-family:"Aileron Heavy";
letter-spacing:-.5pt;}
p.MsoListParagraph, li.MsoListParagraph, div.MsoListParagraph
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:8.0pt;
margin-left:36.0pt;
line-height:107%;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;}
p.MsoListParagraphCxSpFirst, li.MsoListParagraphCxSpFirst, div.MsoListParagraphCxSpFirst
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;}
p.MsoListParagraphCxSpMiddle, li.MsoListParagraphCxSpMiddle, div.MsoListParagraphCxSpMiddle
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:36.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
line-height:107%;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;}
p.MsoListParagraphCxSpLast, li.MsoListParagraphCxSpLast, div.MsoListParagraphCxSpLast
{margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:8.0pt;
margin-left:36.0pt;
line-height:107%;
font-size:11.0pt;
font-family:"Arial",sans-serif;}
span.Heading1Char
{mso-style-name:"Heading 1 Char";
mso-style-link:"Heading 1";
font-family:"Aileron Heavy";
color:#2F5496;}
span.Heading2Char
{mso-style-name:"Heading 2 Char";
mso-style-link:"Heading 2";
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;}
span.Heading3Char
{mso-style-name:"Heading 3 Char";
mso-style-link:"Heading 3";
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#1F3763;}
span.Heading4Char
{mso-style-name:"Heading 4 Char";
mso-style-link:"Heading 4";
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;
font-style:italic;}
span.Heading5Char
{mso-style-name:"Heading 5 Char";
mso-style-link:"Heading 5";
font-family:"Aileron SemiBold";
color:#2F5496;}
span.Heading6Char
{mso-style-name:"Heading 6 Char";
mso-style-link:"Heading 6";
font-family:Aileron;
color:#1F3763;}
span.Heading7Char
{mso-style-name:"Heading 7 Char";
mso-style-link:"Heading 7";
font-family:"Aileron Light";
color:#1F3763;
font-style:italic;}
span.Heading8Char
{mso-style-name:"Heading 8 Char";
mso-style-link:"Heading 8";
font-family:"Aileron Thin";
color:#272727;}
span.Heading9Char
{mso-style-name:"Heading 9 Char";
mso-style-link:"Heading 9";
font-family:"Aileron Light";
color:#272727;
font-style:italic;}
span.TitleChar
{mso-style-name:"Title Char";
mso-style-link:Title;
font-family:"Aileron Heavy";
letter-spacing:-.5pt;}
.MsoChpDefault
{font-family:"Calibri",sans-serif;}
.MsoPapDefault
{margin-bottom:8.0pt;
line-height:107%;}
@page WordSection1
{size:595.3pt 841.9pt;
margin:72.0pt 72.0pt 72.0pt 72.0pt;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
/* List Definitions */
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
-->
</style>
</head>
<body lang=EN-GB>
<div class=WordSection1>
<p class=MsoTitle><span style='position:relative;z-index:251659264;left:-85px;
top:0px;width:771px;height:229px'><img width=771 height=229
src="index_files/image005.jpg"></span><br clear=ALL>
<u><span lang=CA>Tema 4:</span></u><span lang=CA> </span><span lang=CA
style='font-size:26.0pt'>Els orígens i la consolidació </span><span lang=CA><a
href="https://www.google.es/url?sa=i&rct=j&q=&esrc=s&source=images&cd=&cad=rja&uact=8&ved=2ahUKEwi2iKPV6K3eAhWqxoUKHXh3C2oQjRx6BAgBEAU&url=https://ca.wikipedia.org/wiki/Bandera_de_Catalunya&psig=AOvVaw0YGuLdUyyMvPihVODkFV6Y&ust=1540976961310773"
target="_blank"><span style='font-size:10.0pt;color:#1A0DAB;text-decoration:
none'><img border=0 width=34 height=23 id="Picture 1"
src="index_files/image006.jpg" alt="Resultat d'imatges de senyera"></span></a></span><span
lang=CA style='font-size:26.0pt'> del catalanisme (1833 – 1901)</span></p>
<p class=MsoNormal style='text-align:justify'><span lang=CA>Aquest segle es
caracteritza pels moviments nacionalistes: reunificacions d’Itàlia i Alemanya,
processos d’independència. Tot això vé acompanyat del Romanticisme, un moviment
que es marcava pel seu caràcter etèri, que es pot veure en l’art de l’època.</span></p>
<p class=MsoListParagraph style='text-align:justify;text-indent:-18.0pt'><span
lang=CA>0.<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'> </span></span><span
lang=CA>Conceptes bàsics </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Nacionalisme:</span></b><span lang=CA>
Ideologia política que sosté el dret dels pobles a decidir sobre ells mateixos
i a defensar i exercir la seva sobirania. Una nació és un conjunt d’individus
que, a partir d’uns lligams col·lectius, tenen la voluntat de reagrupar-se en
l’interior d’unes mateixes fronteres per constituïr-se en una comunitat
nacional, és a dir, en un estat propi. <u>Exemples:</u> nacionalisme català,
basc, gallec, escocès.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El nacionalisme es va expandir al llarg del
segle XIX, donant lloc a moviments independentistes (enfront als imperis) o
d’unificació (italians o alemanys) en defensa de nacions lliures enfront a
l’Europa de la Santa Aliança i dels Imperis Absolutistes. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Regionalisme: </span></b><span lang=CA>Nom
amb el qual és conegut el moviment favorable a la recuperació de la pròpia
identitat cultural i política, a Catalunya, sorgit els primers anys de la
restauració borbònica el 1874. El regionalisme suposava el manteniment de les
tesis del provincialisme i una actitud més conservadora. Contraris al
centralisme unifromista castellà. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Enric Prat de la Riba fou el president de la
Lliga i el primer president de la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent
d’autogovern de Catalunya. La obra de Prat de la Riba fou la creació del
sistema bibliotecari català i l’electrificació de Catalunya. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Francesc Cambó.</span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Federalisme: </span></b><span lang=CA>Corrent
de pensament polític que defensa un sistema de pactes entre pobles, nacions o
Estats per formar una unitat política més àmplia, la qual ha d’integrar les
particularitats dels grups humans que pacten la seva federació. Alemanya i
Estats Units són exemple. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Francesc Pi i Maragall: Partit Republicà
Democràtic Federal. Unió Federal Nacionaliste Republicana. Josep Maria Vallès i
Ribot. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Autonomisme: </span></b><span lang=CA>Doctrina
que defensa els principis autonòmics Autonomia és la condició jurídico-política
d’aquelles entitats o d’aquells organismes que, dins l’estructura
constitucional d’un estat, tenen facultats per a aprovar, discutir i votar
lleis pròpies.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>A l’Estat espanyol, les formes d’autonomia més
desenvolupades es troben en les constitucions del 1931 amb la Segona República
i la del 1978 amb la 2a Restauració Borbònica després de la dictadura. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Estat de les autonomies: </span></b><span
lang=CA>Marc legal d’autogovern de comunitats nacionals o regionals que formen
part d’un estat. A l’Estat Espanyol, els primers estatuts foren aprovats foren
els de Catalunya i el País Basc durant la Segona República. Derogats per la
dictadura franquista, la Constitució del 1978 tornà a reconèixer el dret a
l’autonomia de les nacionalitats i regions i regulà els procediments per a
aconseguir-la. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Dret civil català: </span></b><span
lang=CA>Conjunt de normes que regulen les relacions jurídiques privades en els
més diversos aspectes de la vida des del naixement fins les conseqüències de la
mort. El dret català actual es fonamenta en els drets històrics que el
Principat de Catalunya va tenir en els temps de la Corona d’Aragó. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Confederació: </span></b><span lang=CA>Associació
d’estats sobirans o de comunitats creada per mitjà d’un tractat per l’assoliment
d’alguns fins o propòsits comuns predeterminats. Les confederaions sovint s’han
creat per resoldre afers crítics com ara la defensa territorial i/o la
representació extrangera. Exemples són la <b>Corona d’Aragó </b>(1137 -1714) i
la <b>Confederació Suïssa </b>(actualitat)</span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Nacions: </span></b><span lang=CA>Comunitat
d’individus als quals uns vincles determinats, però diversificades o bàsicament
culturals d’esctructura econòmica, amb una història comuna, donen una fesomia
pròpia, diferenciada i diferenciadora i una voluntat d’organització </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Hi ha nacions-estat, estat plurinacionals,
nacions sense estat, nacions dividides en diferents estats...</span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>Estat: </span></b><span lang=CA>Subjecte
jurídic que té quatre qualificacions: una població permanent, un territori
definit, un govern i la capacitat de mantenir relacions amb altres estats del
món. No sempre és equivalent un Estat a una nació, de fet la majoria d’estats
són plurinacionals (ho reconeguin o no). Cal diferenciar un estat d’una nació. </span></p>
<p class=MsoNormal style='text-align:justify'><span lang=CA> </span></p>
<h1><span lang=CA>El Catalanisme</span></h1>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El Catalanisme és un moviment transversal
estructurat tant políticament com culturalment que propugna el reconeixement de
la personalitat política, històrica, lingüística, cultural i nacional de
Catalunya. Va conformar-se ideològicament en la primera dècada del segle XX com
una variant del catalanisme cultural, sorgit com a moviment cultural en la
dècada del 1830. </span></p>
<table class=MsoTableGrid border=1 cellspacing=0 cellpadding=0
style='border-collapse:collapse;border:none'>
<tr>
<td width=301 valign=top style='width:225.4pt;border:solid windowtext 1.0pt;
padding:14.2pt 5.4pt 14.2pt 14.2pt'>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:
normal'><b><span lang=CA>Catalanisme polític: </span></b><span lang=CA>Moviment
que propugna el reconeixement de la personalitat política i jurídica de
Catalunya. El catalanisme començarà a manifestar-se a la primera part del
segle XIX.</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpFirst style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt;text-indent:-18.0pt;line-height:normal'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>·<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><b><span lang=CA>Catalanisme conservador: </span></b><span
lang=CA>Nacionalisme de base burgesa i catòlica, partidari d’una solució
política moderada. </span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpLast style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt;text-indent:-18.0pt;line-height:normal'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>·<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><b><span lang=CA>Catalanisme progressista: </span></b><span
lang=CA>Nacionalisme de base popular i progressista, partidari d’una solució
política més radical. Federalista. </span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:
normal'><b><span lang=CA> </span></b></p>
</td>
<td width=301 valign=top style='width:225.4pt;border:solid windowtext 1.0pt;
border-left:none;padding:14.2pt 5.4pt 14.2pt 14.2pt'>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:
normal'><b><span lang=CA>Catalanisme cultural: </span></b><span lang=CA>Conjunt
de doctrines i movments socials i culturals nascuts durant el segle XIX i
arribats als nostres dies, que defensen i reivindiquen la llengua i la
cultura catalanes. </span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;line-height:
normal'><b><span lang=CA> </span></b></p>
</td>
</tr>
</table>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA> </span></b></p>
<h1><span lang=CA>Una nova cultura catalanista: </span><span lang=CA
style='color:white;background:black'>La Renaixença</span></h1>
<h2><span lang=CA>Els orígens</span></h2>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>El Decret de Nova Planta</span></b><span
lang=CA> no havia impedir que la societat catalana mantigués la manera de viure
pròpia (llengua col·loquial, costums, tradicions, organització de la família i
del rteball, etc.) Hi havia consciència del particularisme de ser diferents. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El Decret va tancar les universitats catalanes
(menys la de Cervera), va prohibir el català en tots els àmbits menys el
privat, va abolir les institucions catalanes i va fer del castellà la llengua
oficial de Catalunya. </span></p>
<h2><span lang=CA>El moviment</span></h2>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>La Renaixença va ser un moviment cultural que
pretenia la recuperació del català com a llengua de prestigi. S’emmarca en el
Romanticisme tardà europeu, i en la progressiva implantació del liberalisme a
Espanya. </span></p>
<h2><span lang=CA>Una cultura catalanista</span></h2>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Les primeres mostres de defensa popular del
particularisme català foren les bullangues d 1835 a 1843 (van reivindicar la
democratització i la descentralització de l’estat) i el carlisme (reivindicador
dels vells furs de la Corona d’Aragó i dels seus costums i tradicions)</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Tot i això, es considera l’inici de la
Renaixença la publicació de l’Oda a la Pàtria (1833), de Bonaventura Carles
Aribau, i dels articles (poemes) de Joaquim Rubió i Ors al Diario de Barcelona,
a més de la reobertura de la Universistat de Barcelona i la Restauració dels
Jocs Florals. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>La revalorització dels senyals d’identitat es
va extendre a la literatura, a la història, el dret i el folklore. Aquest
fenòmen ajudarà més tard a les reivindicadciosn polítiques. Paral·lelament, hi
va haver un catalanisme que refusava l’elitisme i arcaisme de la llengua culta.
Els personatges claus foren: Anselm Clavé (corals obreres), Abdó Terrades (El
rei Micomicó) i Frederic Soler (“Serfaí Pitarra” – Don Jaume el conqueridor),
gent d’idees progressites -molt actius en política- i defensors de català “que
es parla”. Valentí Almirall (Lo Catalanisme) formula per primer cop el fet
diferencial català.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Els dos moviments no es van apropar fins a la
dècada del 1870. La incorporació del català a les publicacions periodístiques i
revistes satíriques, fou un instrument important de difusió pública de la
llengua. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>També autors com Jacint Verdaguer, Angel
Guimerà Narcís Oller, Víctor Català (Catarina Albert) i publicacions com la
Campana de Gràcia, Diari Català, La Renaixença, l’Esquella de la Torratxa... I
altres a Mallorca i València. </span></p>
<h1><span lang=CA>Els inicis del catalanisme polític.</span></h1>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>L’antecedent del catalanisme política va ser
el federalisme difós pels primers republicans com Abdó Terradas. A partir 1868,
el Partit Republicà Democràtic Federal (liderat per <b>Francesc Pi i Maragall</b>
i Josep M. Vallès i Ribot.) va demostrar la significativa implantació a
Catalunya d’aquest ideari.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Valentí Almirall, forjat a les files federals
(va ser el portaveu del Pacte de Tortosa, una iniciativa el 1869 que
reivindicava l’Antiga Corona d’Aragó com a model federal.)</span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>1880: </span></b><span lang=CA>Almirall va
organitzar el Primer Congrés Catalanista, en un intent per aplegar els corrents
progressista i conservador que s’anaven definint al si del catalanisme. Aquest
va ser l’embrió del Centre Català de 1882, que fou una entitat netament
catalanista. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>1883: </span></b><span lang=CA>El Centre
Català va convocar el Segon Congrés Catalanista, on es configura el catalanisme
polític:</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpFirst style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>Crítica al centralisme burgués vatalà (partits
dinàstics) i aboga per abandonar-los i militar en formacions exclusivament catalanes.
</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>Cooficialitat de la llengua catalana</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>Conservació del dret català</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>Fomentar el proteccionisme econòmic</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpLast style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>Evidenciar la divisió del catalanisme entre els més
moderats i els més progressistes.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Almirall va redactar el Memorial de Greuges,
el primer manifest polític unitari del catalanusme, que es va lliurar al rei el
març del 1885. El Memorial critica el centralisme; defensa l’harmonització
d’interessos de les diferents regions; defensa el proteccionisme i defensa el
dret civil català. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>La mort del monarca en va limitar l’eficàcia,
però el manifest va aproximar la burgesia catalana a un projecte polític al
marge dels partits dinàstics. </span></p>
<h2><span lang=CA>Lo Catalanisme</span></h2>
<div style='border:none;border-bottom:solid windowtext 1.5pt;padding:0cm 0cm 1.0pt 0cm'>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;border:none;
padding:0cm'><span lang=CA>El pensament polític d’Almirall es va recollir a Lo
Catalanisme (1886), però el seu projecte interclassista no va funcionar. La
idea d’Almirall era la d’aplegar tot el catalanisme, però fracassa per que
representa un catalanisme republicà que no atrau la burgesia. </span></p>
</div>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>Malgrat els esforços d’Almirall es va consolidar un catalanisme
conservador, més tradicionalista i carrincló. </span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>Aquest corretn tenia un component ecelsiàstic molt gran
(‘vigatanisme’), impregnat d’un carlisme residual. mEl defensave personatges
com el bisme Josep Morgades, el canonge Jaume Colell i el Mossèn Cinto
Verdaguer.</span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>El bisbe de Vic, Josep Torras i Bages va sentenciar a <i>La tradició
catalana </i>que ‘l’esperit de Catalunya reposa en la família, la propietat i
la religió’</span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA> </span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>La burgesia catalanista va abandonar el projecte polític del Centre
Català i va crear la Lliga de Catalunya el 1887, a l’entorn del diari <i>La
Renaixença </i>i de personatges com Àngel Guimerà o Josep Puig i Cadafalch.</span></p>
<p class=MsoNormal style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>La lliga defensava</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpFirst style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt;
text-indent:-18.0pt'><span lang=CA style='font-family:Symbol'>®<span
style='font:7.0pt "Times New Roman"'> </span></span><span
lang=CA>Oficialitat del català</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt;text-indent:-18.0pt'><span lang=CA style='font-family:Symbol'>®<span
style='font:7.0pt "Times New Roman"'> </span></span><span
lang=CA>Dret civil català</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt;text-indent:-18.0pt'><span lang=CA style='font-family:Symbol'>®<span
style='font:7.0pt "Times New Roman"'> </span></span><span
lang=CA>Proteccionisme econòmic</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt;text-indent:-18.0pt'><span lang=CA style='font-family:Symbol'>®<span
style='font:7.0pt "Times New Roman"'> </span></span><span
lang=CA>L’execució d’una política exclusivament catalanista</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt'><span lang=CA> </span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:
.0001pt'><span lang=CA>La Lliga v acomençar una Capmanya de defensa del Dret
Català el 1889</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpLast style='margin-bottom:0cm;margin-bottom:.0001pt'><span
lang=CA>Sense oblidar el Missatge a la Reina Regent amb motiu de l’Exposició
Universal, en la línia del memorial de Greuges. </span></p>
<h1><span lang=CA>El catalansime conservador.</span></h1>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Narcís Verdaguer. Torras i Bages. Puig i
Cadafalch. Àngel Guimerà. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El 1891, Narcís Verdaguer va voler coordinar
la Lliga de Catalunya amb els nuclis catalanistes disper sogint la Unió
Catalanista plataforma conservadora amb forta base rural.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El 1892 una assemblea de la Unió va donar llum
verda a les Bases de Manresa (Bases per a la Constitució Regional Catalana),
document que plantejava l’autogovern amb el restabliment de les institucions
catalanes d’arrels medievals. Aquestes bases són el punt de partida més efectiu
del catalanisme polític modern. Des d’aleshores, el catalanisme fou el
denominador comú per a la majoria de partits catalans. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>A l’article primer diu: “La nació catalana és
la reunió dels pobles que parlen l’idioma català. El seu territori compren
Catalunya, els comtats de Rosselló, Cerdanya, el regne de València i el de
Mallorca”. </span></p>
<h1><span lang=CA>La maduració del catalanisme polític. La Lliga Regionalista</span></h1>
<h2><span lang=CA>La formació de la Lliga Regionalista</span></h2>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>La desfeta del 98 i el fracàs del govern
regeneracionista de Silvela-Polavieja van convèncer la burgesia barcelonina de
la necessitat d’una autonomia administrativa com a alternativa a la ieficàcia
d’un govern central a mans dels partits dinàstics. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El Tancament de caixes va ser una protesta
dels botiguers dels industrials de Barcelona l’any 1899 contra els pressupostos
restrictius i la pujada d’impostos del govern de Silvela. Va consistir a donar
de baixa els establiments comercials i indústries per tal de deixar de paga la
contribució sense que fos il·legal. La protesta la va encapçalar el Dr.
Bartomeu Robert, alcalde de Barcelona, s’inicià el 20 d’octubre del 1899. Hi
han protestes populars i burgeses. Es declara l’estat de Guerra a Barcelona. Es
bombardeja Barcelona. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>La protesta es va estendre per Sabadell,
Mataró. Mandresa, Vilafranca i alguns comerciants foren tancats a la presi</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Es va crear la Lliga Regionalista a partir de
la Unió Regionalista, el Centre Nacional, i una escissió de la Lliga de Catalunya,
presentant-se una canadidatura conjunta (“la dels quatre presidents”) guanyant
les eleccions de 1901. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Els quatre presidents eren:</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpFirst style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>B. Robert i Yarzabal, exalcalde i expresident de la
Societat Econòmica Barcelonina d’Amics del País.</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>A. Rusiñol i Prats, expresident del Foment del
Treball.</span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpMiddle style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>L. Domènech i Montaner, expresident de l’Ateneu
Barcelonès. </span></p>
<p class=MsoListParagraphCxSpLast style='text-indent:-18.0pt'><span lang=CA
style='font-family:Symbol'>®<span style='font:7.0pt "Times New Roman"'>
</span></span><span lang=CA>S, Torres i Planas, expresident de la Lliga de
Defensa Industrial i Comercial.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Aquest partit, conservador, de dretes i talant
liberal, estarà en pugna amb els republicans durant els següents 30 anys. És el
primer partit modern de l’Estat. Fa campanyes, fa el necessari per guanyar. El
diari La Veu de Catalunya va ser el seu principal òrgan de comunicació. </span></p>
<h2><span lang=CA>El programa de la Lliga. </span></h2>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Monàrquic i conservador. El seu objectiu
polític era l’Autonomia Catalana. </span></p>
<h2><span lang=CA>Manifest del General Polavieja (98)</span></h2>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Polavieja va publicar l’1 de setembre del 1898
una carta-manifest de to regenarcionista que se centrava en reforemes de la
Hisenda, l’Exèrcit i les administracions municipals, provincials i de Justícia,
a més de la descentralització administrativa de Catalunya. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El govern decideix convocar eleccions.</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA> </span></p>
<h1><span lang=CA>Altres nacionalismes a l’Estat Espanyol</span></h1>
<h2><span lang=CA>El Nacionalisme i Regionalismes</span></h2>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>EUSKADI: </span></b><span lang=CA>El
nacionalisme basc va germinar coma reacció a la pèrdua dels furs amb la derrota
carlina del 1876 i com a expressiño d’un incipient moviment cultural basc. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>El seu gran impulsor va ser Sabino Arana,
antiliberal, ultracatòlic, tradicionalista i racista (carlí) Amb els anys es
moderarà i apostarà per la via autonomista. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>GALÍCIA: </span></b><span lang=CA>El
galleguisme va topar amb l’escasa burgesia feble que identificava la tradició
amb l’arcaisme. La feina d’alguns intel·lectuals (o Rexurdimiento) va afavorir
un incipient galleguisme polític a finals del s. XIX. </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA>Les figures literaries essencials del
rexurdimiento van ser Rosalía de Castro, Valentín Lamas, Manuel Curros i
Eduardo Pondal. </span></p>
<p class=MsoNormal><b><span lang=CA>VALÈNCIA, ARAGÓ I ANDALUSIA </span></b><span
lang=CA>Els particularismes també van presentar-se en aquestes regions</span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA> </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA> </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA> </span></p>
<p class=MsoNormal><span lang=CA> </span></p>
</div>
</body>
</html>