El centre tecnològic Eurecat ha desenvolupat nous models predictius de la qualitat a les xarxes de distribució d’aigua potable, que permeten estimar els nivells de clor i altres paràmetres, amb la finalitat de garantir la màxima qualitat d’aquest recurs.

En concret, “aquest model prediu la concentració de clor lliure i altres elements en els processos de desinfecció basats en compostos derivats del clor, àmpliament utilitzats a tot el món per la seva eficàcia”, explica la investigadora de la unitat tecnològica d’Aigua, Aire i Sols d’Eurecat, Laura Vinardell, desenvolupadora principal d’aquest model dins del marc de la seva tesi doctoral.

El seu treball ha analitzat com incorporar als models existents l’efecte de diferents paràmetres ambientals com la temperatura i la composició de l’aigua d’origen, uns factors que “tenen un paper clau a l’hora de millorar la precisió en la predicció de la qualitat de l’aigua després de la desinfecció”, destaca la investigadora.

Segons la directora científica de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, Irene Jubany, “la recerca demostra que els models basats en la comprensió dels processos hidràulics i químics que tenen lloc a la xarxa ofereixen una representació més precisa de l’evolució de la qualitat de l’aigua que alguns models basats exclusivament en dades empíriques”.

Innovació tecnològica per garantir una aigua de qualitat excel·lent

Aquest fet, segons remarca la directora científica de l’Àrea de Sostenibilitat d’Eurecat, “permet a les empreses operadores anticipar possibles desviacions, optimitzar el tractament i maximitzar la qualitat de l’aigua que arriba a les llars”. A més, els nous models predictius “són fàcilment exportables a qualsevol xarxa de distribució, on es podrien implementar de manera gairebé immediata”, afegeix.

La nova tecnologia permet “promoure entre les empreses distribuïdores l’ús d’eines digitals avançades per a la supervisió i gestió de les xarxes, amb l’objectiu final de garantir una aigua d’excel·lent qualitat per a la ciutadania”, assenyala Xavier Martínez, director de la Unitat d’Aigua, Aire i Sòls d’Eurecat.

Els resultats de la recerca s’han provat en dos casos d’estudi en xarxes de distribució catalanes que tracten aigua superficial i que tenen condicions ambientals i composicions molt diferents. Les dades per a desenvolupar l’estudi es van recollir al llarg de tot un any, per incloure totes les estacions i les seves variacions climàtiques.

La tesi, que s’ha dut a terme dins el programa de doctorat d’Automàtica, Robòtica i Visió de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC), forma part dels nous desenvolupaments que s’han realitzat sota el paraigua del projecte europeu SafeCREW, que té per objectiu impulsar tecnologies per a les empreses distribuïdores d’aigua potable per a fer front als reptes emergents a causa del canvi climàtic.

El centre tecnològic Eurecat ha posat en marxa una nova fase del projecte Oficines Acelera Pyme amb l’obertura de tres oficines situades a Girona, Tarragona i Màlaga, amb l’objectiu d’impulsar la transformació digital de les petites i mitjanes empreses d’aquests territoris.

Aquesta iniciativa “dona continuïtat al treball que Eurecat ve desenvolupant des de fa anys en el marc del programa Acelera Pyme, acompanyant les empreses en el seu procés de digitalització mitjançant serveis especialitzats d’assessorament, diagnòstic tecnològic i capacitació”, explica el responsable de la Línia de Transformació Digital del departament de Consultoria d’Eurecat, Lluís Surroca.

Amb aquesta nova etapa, Eurecat “reforça el seu compromís amb el teixit empresarial local i amplia la seva capacitat de suport a les pimes per millorar la seva competitivitat a través de l’adopció de tecnologies digitals”, afegeix Lluís Surroca.

Les noves oficines oferiran a les empreses un ampli ventall de serveis adaptats a les seves necessitats, entre els quals destaquen el diagnòstic del nivell de maduresa digital, l’assessorament personalitzat per definir fulls de ruta de digitalització i l’acompanyament en la identificació i implementació de solucions tecnològiques. Així mateix, les pimes podran accedir a orientació sobre eines i tecnologies clau com l’analítica de dades, la intel·ligència artificial, la ciberseguretat, l’automatització de processos o les solucions d’indústria 4.0, entre d’altres.

El projecte es recolza en el coneixement i l’experiència de l’equip multidisciplinari d’Eurecat en diferents àmbits de la digitalització empresarial, i ofereix una visió integral de les oportunitats tecnològiques i facilita l’adopció de solucions adaptades a cada sector i grandària d’empresa.

A més, les Oficines Acelera Pyme posaran en marxa una oferta formativa especialitzada dirigida a les pimes del territori, que combinarà activitats presencials i en línia. Aquesta programació inclourà tallers pràctics, jornades tècniques, seminaris i sessions divulgatives orientades a acostar les tecnologies digitals a les empreses i facilitar la seva aplicació en entorns reals de negoci.

Amb aquesta iniciativa, Eurecat “consolida el seu paper com a agent de referència en l’impuls de la innovació i la digitalització empresarial, i posa a la disposició de les pimes la seva experiència tecnològica i la seva capacitat de transferència de coneixement per contribuir al desenvolupament econòmic i a la transformació digital del teixit productiu”, destaca Lluís Surroca.

Les Oficines Acelera Pyme posades en marxa a tot Espanya per Red.es, entitat pública adscrita al Ministeri per a la Transformació Digital i de la Funció Pública a través de la Secretaria d’Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, compten en la seva convocatòria 2025 amb un import d’ajuda concedida de més de 29 milions d’euros per a impulsar la digitalització de pimes, autònoms i emprenedors. L’import de l’ajuda màxima és del 80 per cent del pressupost subvencionable i és finançada per la Unió Europea, Fons Europeus de Desenvolupament Regional (FEDER) del període 21-27.

El Forum TurisTIC 2025, el congrés sobre innovació i aplicació de la tecnologia al sector del turisme organitzat pel centre tecnològic Eurecat, ha estat guardonat amb el Premi Talent 2025 de la Fundació Impulsa Talentum en la categoria de Turisme, oci i gastronomia, que reconeix el talent de projectes que generen un impacte positiu en la societat i l’economia catalana.

El guardó ha estat recollit pel director de l’àrea de Turisme d’Eurecat i professor de la Universitat Rovira i Virgili, Salvador Anton Clavé, i la responsable d’Esdeveniments i Vinculació d’Eurecat, Andrea Rius, a la seu de la Fundació Impulsa Talentum, a La Fabrica &Co a Barcelona.

En la seva tretzena edició, el Forum TurisTIC va abordar el potencial innovador i regeneratiu del turisme gastronòmic mitjançant iniciatives en gastronomia, enoturisme i innovació tecnològica vinculades al territori.

“En el context del reconeixement de Catalunya l’any 2025 com a Regió Mundial de la Gastronomia, el Forum TurisTIC 2025 va permetre descobrir experiències, identificar reptes i consolidar visions sobre com la tecnologia i la innovació participen en la consolidació de noves dinàmiques turístiques regeneratives”, subratlla Salvador Anton Clavé.

Organitzat pel centre tecnològic Eurecat i promogut per la Generalitat de Catalunya, l’Ajuntament de Barcelona i la Diputació de Barcelona, l’edició del Forum TurisTIC 2025, sota el lema ‘Revolució Gastronòmica i Turisme: un viatge cap a la innovació’, va posar en valor el turisme gastronòmic i l’enoturisme com activitats vinculades amb el producte, el patrimoni i la cultura locals, la innovació culinària i la seva contribució a l’impuls de la sostenibilitat i la connexió amb el territori, i l’aplicació de solucions tecnològiques, mitjançant diversos casos d’èxit.

El Forum TurisTIC prepara ja una nova edició centrada en la innovació digital i el turisme cultural per a la creació d’experiències transformadores, que tindrà lloc el pròxim 8 de juny a l’Auditori TBS de Barcelona.

“La cultura i el turisme d’experiències esdevindran els protagonistes d’aquesta catorzena edició, en un any en el qual coincideixen la commemoració del centenari de la mort d’Antoni Gaudí, els 150 anys del naixement de Pau Casals i la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura a Barcelona”, explica la responsable d’Esdeveniments i Vinculació d’Eurecat, Andrea Rius.

L’esdeveniment posarà el focus en la integració de dades, les noves formes d’interacció amb els públics i el manteniment del patrimoni per comprendre com la tecnologia esdevé un agent transformador de l’experiència turística i la innovació permet redefinir la connexió i el diàleg amb el visitant.

En aquest sentit, fins al 24 de març, hi ha oberta la convocatòria perquè iniciatives, empreses i entitats que vulguin formar part del panel d’experts del congrés puguin presentar la seva candidatura.

Els Premis Talent 2025, que premien l’excel·lència en innovació i creativitat, han reconegut emprenedors i projectes de cinc grans àmbits d’actuació com són l’empresa, on s’emmarca la categoria de turisme, oci i gastronomia, l’art i la cultura, la ciència i la tecnologia, l’humanisme i la sostenibilitat.

ACCIONA, acting as LIFE PRISTINE coordinator, participated in the first InterLIFE event held in Spain, organised by the National Contact Points (NCPs) and the Spanish Ministry for the Ecological Transition and the Demographic Challenge.

The event brought together representatives from various LIFE projects to exchange experiences and discuss approaches to sustainability and the replication of project results. It provided a valuable platform to explore how different initiatives are addressing environmental, climate, energy, circular economy, and biodiversity challenges.

During the session, participants shared practical insights and lessons learned, while also engaging in networking activities to strengthen collaboration within the LIFE community. A highlight of the event was the presentation by the Portuguese NCP, who introduced a “Good Practice Guide” developed in Portugal to support effective project implementation and replication.

ACCIONA’s participation offered a valuable opportunity to learn from other projects and identify best practices that can contribute to enhancing the project’s impact and long-term sustainability.

El centre tecnològic Eurecat acaba d’incorporar una nova tecnologia anomenada Olink® que analitza fins a 92 proteïnes simultàniament i accelera l’obtenció de resultats en l’anàlisi avançada de mostres biològiques per al desenvolupament de nous productes i serveis en sectors com la salut, la biotecnologia, la nutrició i l’alimentació.

Aquest nou equipament “facilita que les empreses puguin accedir a estudis de determinacions proteiques d’alta precisió, més complets, fiables i rendibles, a partir de mostres de pocs microlitres, amb aplicacions rellevants en camps com la immunologia, l’oncologia, la neurologia, així com en l’àmbit de la biotecnologia, la nutrició i l’alimentació”, detalla l’investigador de la Unitat de Nutrició i Salut Manuel Garcia.

En aquest sentit, en l’àmbit de la salut, aquesta tecnologia permet la determinació de proteïnes amb potencial valor de biomarcador associades a malalties o estats patològics, per avaluar processos inflamatoris tissulars, l’expressió de marcadors tumorals i altres proteïnes vinculades a processos neurodegeneratius, alteracions cardiovasculars i metabòliques. Addicionalment, facilita l’anàlisi comparativa entre mostres biològiques control i mostres exposades a agents tòxics.

L’equipament de tecnologia Olink®, de la firma Thermo Scientific, facilita la identificació i quantificació d’un ampli ventall de proteïnes en qüestió d’hores, millorant de manera notable la capacitat d’analitzar mostres en les quals el perfil i el contingut proteic són dades de gran importància, mitjançant un procediment senzill basat en l’ús combinat d’anticossos i seqüències d’ADN.

Com assenyala la directora de la Unitat de Nutrició i Salut d’Eurecat, Sara Gómez, “amb la incorporació d’aquesta plataforma es reforça la capacitat d’Eurecat i dels seus laboratoris especialitzats per oferir solucions avançades al teixit empresarial, així com per donar suport a projectes de recerca, desenvolupament i innovació”.

Aquesta tecnologia se suma a les capacitats d’Eurecat en les ciències i les tecnologies de la vida i la salut, un àmbit de coneixement que fa convergir per donar resposta a desafiaments complexos de les empreses i la societat, juntament amb les tecnologies digitals, els sistemes ciberfísics, els materials i processos de fabricació i les tecnologies ambientals.

El centre tecnològic Eurecat anticipa solucions tecnològiques capdavanteres i materials avançats en l’àmbit de l’hidrogen i la valorització del diòxid de carboni per avançar en la descarbonització industrial i la transició energètica cap a fonts netes i renovables, a la European Hydrogen Energy Conference (EHEC), que té lloc a Sevilla.

En l’evolució cap a una indústria climàticament neutra que connecta la circularitat del carboni capturat i l’hidrogen renovable, Eurecat mostra a l’EHEC, un dels principals esdeveniments europeus en aquest àmbit, una tecnologia que imita la fotosíntesi natural per convertir CO₂ i aigua en gas de síntesi mitjançant la llum solar i l’energia renovable.

Eurecat ha demostrat la viabilitat tècnica i el potencial d’escalat de la tecnologia, en el marc del projecte europeu SunCoChem, coordinat per Eurecat.

“Hem creat una solució que combina carboni capturat i hidrogen per a la producció sostenible de combustibles i productes químics, com a alternativa als combustibles fòssils, i contribueix a avançar en els objectius de desfossilització i de reducció d’emissions de la indústria”, detalla la directora de la Unitat de Tecnologia Química d’Eurecat, Miriam Díaz de los Bernardos.

Pel que fa a la descarbonització de la indústria i la valorització del carboni, Eurecat també desenvolupa amb el Centro de Desarrollo de Tecnologías de la Fundación Ciudad de la Energía (CIUDEN) projectes innovadors com dues plantes pilots experimentals, una per a la producció d’hidrocarburs sintètics sostenibles i una altra per a la producció de metanol.

Així mateix, Eurecat ha dissenyat quatre plantes pilot mòbils que assajaran tecnologies capdavanteres de captura i ús de CO₂ per reduir les emissions de la indústria, en un projecte impulsat per l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) que compta també amb la col·laboració de la Universitat Rovira i Virgili (URV) i és cofinançat amb fons FEDER de la Unió Europea.

Al seu estand a la European Hydrogen Energy Conference, Eurecat mostra també un electrolitzador basat en tecnologia de membrana d’intercanvi protònic que divideix l’aigua en hidrogen i oxigen amb l’ús d’energia elèctrica.

La tecnologia d’última generació de membrana que utilitza “garanteix una elevada eficiència i un funcionament segur i fiable, alhora que permet la seva integració en aplicacions industrials i comercials amb l’ús de l’hidrogen renovable generat per a la producció d’electricitat en piles de combustible o com a matèria primera a la indústria química, entre altres”, explica la responsable de Mercat de Química d’Eurecat, Merche Carod.

El centre tecnològic presenta també diversos desenvolupaments en materials avançats i components impresos d’electrolitzadors, catalitzadors i piles de combustible per a l’emmagatzematge, la generació i la conversió d’energia. Es tracta de solucions que uneixen, amb una visió multidisciplinària, els nous materials i processos de fabricació i les tecnologies ambientals, i contribueixen a l’optimització del rendiment, l’eficiència i la sostenibilitat dels sistemes de conversió d’hidrogen a la indústria.

A més, Eurecat avança un dipòsit d’emmagatzematge de gas hidrogen amb propietats de permeabilitat millorades per a aplicacions de solucions energètiques netes al sector aeronàutic, que ha dissenyat, fabricat i validat en el projecte Hidrogenia.

El centre tecnològic Eurecat Amposta serà el punt de partida de la iniciativa L’Efecte Papallona, el pròxim 14 de març, amb la creació de la primera gran escultura de plantes aromàtiques autòctones per a les papallones i altres pol·linitzadors, dins d’una jornada d’activitats regeneratives organitzada pel Centre en Resiliència Climàtica d’Eurecat i les entitats A Regenerar, Inspiration 4 Action, SEO/BirdLife i la Red de Territorios Regenerativos.

“Aquesta jornada és una oportunitat clau per a aprofundir en la regeneració activa d’un ecosistema tan vital com les Terres de l’Ebre. En aquesta ocasió, apostem per l’aprenentatge, la inspiració conjunta i la celebració com a motors per a incentivar la conservació de la naturalesa”, assenyala l’investigador de la Unitat Tecnològica de Solucions Climàtiques i Serveis Ecosistèmics d’Eurecat Ferran Bertomeu. “El nostre objectiu és impulsar una acció col·lectiva on les persones del territori cooperin per a protegir els pol·linitzadors, creant un model que es replicarà a la resta de paisatges de la Red Ibérica de Territorios Regenerativos”, afegeix.

Durant aquesta jornada oberta d’aprenentatge, dirigida a tots els públics, els participants “elaboraran la primera gran escultura viva en forma de papallona que es replicarà en deu territoris diferents de la península Ibèrica, en el projecte Regenerant Papallones, que connecta biodiversitat, art, educació, comunitat local i col·laboració social per a la preservació dels pol·linitzadors”, detalla Rodrigo Vargas, de l’associació A Regenerar, una entitat murciana que promou l’agricultura i l’acció regenerativa i coordina la iniciativa Regenerant Papallones.

Les escultures que es formen representen papallones i tenen la finalitat de contribuir a la conservació d’aquests insectes lepidòpters i altres pol·linitzadors que són excel·lents bioindicadors de la salut dels ecosistemes, una acció necessària, ja que la població mundial de papallones ha disminuït entre un 70 i un 80 per cent en els últims 50 anys.

Programa de la jornada Efecte Papallona a Amposta

Aquesta jornada d’art i paisatge s’iniciarà, a les 10 hores del matí, a la seu d’Eurecat a Amposta (carrer Lligallo de Lorente, 3, Amposta) amb la plantació d’una escultura gegant amb forma de papallona feta amb plantes aromàtiques.

A les 14 hores, tindrà lloc un pícnic per al descans dels participants i a partir de les 15 hores es realitzaran tallers de construcció de caixes niu i hotels d’insectes.

Les inscripcions per a participar estan obertes i poden realitzar-se en línia a l’enllaç: JORNADA “L’EFECTE PAPALLONA” A EURECAT 14 de març

L’acció s’emmarca a la xarxa ibèrica de la Red de Territorios Regenerativos, una aliança que uneix organitzacions regeneratives d’Espanya i Portugal amb la finalitat compartida de restaurar ecosistemes, revitalitzar economies locals i enfortir comunitats rurals a través de la transformació a escala de paisatge.

Volem aprofitar aquest espai per compartir la nostra alegria per la distinció rebuda amb el Premi Nacional a la Transferència del Coneixement i la Innovació, per part del Govern de la Generalitat i de la Fundació Catalana per a la Recerca, en reconeixement a la nostra acció continuada per a la millora de la competitivitat de les empreses i el benestar social, mitjançant la recerca aplicada, la transferència tecnològica i la innovació.

Aquest premi, que és el primer cop que s’atorga a un centre tecnològic, constata l’impacte del model d’innovació que hem desplegat des d’Eurecat en la darrera dècada i que ens ha permès dur endavant més de 16.000 projectes i serveis d’innovació orientats a transformar processos industrials, crear nous productes i models de negoci, superar reptes de futur i generar nou teixit empresarial de base tecnològica. Entrant en els detalls del darrer exercici, hem tancat l’any 2025 amb 74 milions d’euros d’ingressos, completant un cicle de 10 anys de creixement continuat des de la nostra creació. Durant aquest període, hem duplicat els nostres ingressos i hem generat un impacte positiu superior als 1.250 milions d’euros en la facturació d’empreses i entitats catalanes, amb especial atenció a les pimes.

El Premi Nacional a la Transferència del Coneixement i la Innovació posa també molt en valor l’essència del nostre compromís, que no és altra que posar les nostres capacitats tecnològiques i infraestructures avançades al servei del teixit econòmic i productiu. Gràcies a aquest enfocament, Eurecat és ara un centre tecnològic multidisciplinari capdavanter a Europa, amb capacitats en cinc grans àmbits de coneixement, que fem convergir per donar resposta a desafiaments complexos vinculats a les tecnologies digitals, els sistemes ciberfísics, els materials i processos de fabricació, les ciències i tecnologies de la vida i la salut i les ciències i tecnologies ambientals.

Més enllà de les xifres, el que subratlla aquesta distinció és la manera d’entendre la innovació com a una aliança activa entre el coneixement científic i les necessitats reals de les empreses i de la societat.

Per això, volem reconèixer des d’aquí el paper de totes les persones, empreses, institucions i entitats que ens han donat suport i han col·laborat amb nosaltres en els darrers deu anys. Aquest premi és un reflex del treball conjunt entre el món de la recerca, el sector empresarial i les administracions, una aliança que cada vegada és més estratègica per afrontar el futur amb bones perspectives, en un entorn global molt complex, incert i competitiu.

Daniel Altimiras
President d’Eurecat

La capacitat de traduir coneixement tecnològic en resultats amb impacte en l’economia i la societat és avui un dels principals reptes per a organitzacions, sectors i territoris. Gabriel Anzaldi, director d’Ecosistemes d’Eurecat, sosté que la resposta passa per activar els ecosistemes com una capacitat estratègica, alineant tecnologia, mercats i territori per a convertir coneixement i capacitat tecnològica en resultats reals.

El diferencial depèn d’ordenar decisions compartides i d’assegurar rutes clares d’adopció i implantació en contextos reals. En aquest marc, els ecosistemes s’entenen com la capacitat d’alinear i mobilitzar coneixements, capacitats, decisions i equips entorn d’un repte tecnològic, incorporant mercat, sector, territori i condicions reals d’aplicació. Des del seu punt de vista, treballar en clau d’ecosistemes accelera l’aprenentatge, potència el talent i converteix les prioritats compartides en iniciatives amb resultats, escalabilitat i impacte.

Ecosistemes és una Direcció de nova creació a Eurecat. Quina necessitat ve a resoldre?

La Direcció d’Ecosistemes es crea per a estendre el concepte de transversalitat tecnològica i sectorial incorporant el territori de manera sistemàtica en l’execució. Eurecat ja combina tecnologies i coneixement de domini amb solvència. La necessitat ara és que aquesta transversalitat es tradueixi amb consistència en decisions, prioritats i continuïtat allà on existeix tracció, capacitat d’adopció i actors tractors.

En la pràctica, això tanca tres bretxes. La desconnexió entre capacitat tecnològica i condicions reals d’implantació. La dispersió d’iniciatives quan falta una lògica comuna que creui tecnologies, mercats i territoris. I la falta de continuïtat quan no se sostenen decisions, inversió i governança en el temps.

Quan aquestes condicions existeixen, s’optimitza l’operativa, s’accelera la creació de solucions i s’escala la seva adopció. Es tracta d’una dinàmica que permet que el coneixement es tradueixi en iniciatives útils per als territoris, visibles avui en solucions que Eurecat desplega en robòtica industrial i agrària, en descarbonització, inclosa la seva intersecció amb la bioeconomia, i en la consolidació de capacitats en quàntica, per citar alguns exemples.

També es reflecteix en projectes capdavanters en matèria de salut, amb solucions que actuen com a vector interterritorial en tot el nostre àmbit d’actuació. Altres casos d’èxit són les innovacions que duem a terme per a impulsar la circularitat tèxtil o per a la recuperació de matèries primeres estratègiques.

Quan parles de convergència entre tecnologies, mercats i territori, com es converteix en focus, prioritats i continuïtat?

Eurecat concentra capacitats en cinc grans àmbits de coneixement que fem convergir per a donar resposta a complexos desafiaments de les empreses i de la societat vinculats amb les tecnologies digitals, els sistemes ciberfísics, els materials i processos de fabricació, les ciències i tecnologies de la vida i la salut i les ciències i tecnologies ambientals.

Aquestes línies tecnològiques defineixen la nostra especialització i orienten el propòsit. Per part seva, les estratègies de mercat i els ecosistemes territorials aporten realitat, prioritats sectorials, actors tractors i capacitat d’adopció. Aquesta articulació permet operar com a xarxa interterritorial, una dimensió que s’afegeix a la multidisciplinarietat i multisectorialitat d’Eurecat.

Des d’aquesta òptica, les capacitats es combinen per a abordar reptes complexos amb més velocitat i coherència, connectant coneixement i infraestructures amb necessitats reals de sectors i comunitats. Es veu amb claredat quan una iniciativa es dissenya com a xarxa i no com a illa. Són un exemple les nostres iniciatives en salut digital i salut social, que connecten l’experiència i el coneixement en múltiples ecosistemes permetent escalar pràctiques i capacitats cap a altres entorns. O una cadena de valor d’economia circular distribuïda per pràcticament totes les nostres seus, on cada nucli de coneixement es complementa i la continuïtat es construeix com una cadena de valor aplicada a la necessitat de mercat, no com una successió de pilots.

Què suposa treballar des d’una lògica ecosistèmica?

Busquem la transversalitat com a manera d’operar, la qual cosa implica passar de coordinar per proximitat organitzativa a coordinar per responsabilitat compartida sobre resultats, adopció i impacte.

En l’acceleració de la innovació, aquest enfocament connecta tecnologia amb condicions d’aplicació. Aporta context territorial, validació en entorns reals, accés a usuaris primerencs i capacitat d’absorció del teixit productiu. Això fa que cada aposta neixi amb una ruta d’implantació més clara, reduint fricció i augmentant probabilitat de continuïtat. A més, amplia l’ambició de xarxa.

Hi ha prioritats que no es resolen des d’un sol ecosistema i requereixen coordinació entre uns quants, per exemple, la computació avançada i quàntica, connectant pols de coneixement i empresa, o eixos de descarbonització i hidrogen, on l’adopció depèn de cadenes de valor i actius industrials distribuïts.

Què ha de continuar potenciant Eurecat i què aporta com a actor articulador perquè la integració tecnològica arribi a adopció real?

La capacitat d’activar ecosistemes externs amb continuïtat comença dins. En Eurecat ja operem tecnològicament com una xarxa connectada de capacitats, infraestructures i coneixement. Quan això es consolida, guanyem tres coses: velocitat, per a combinar capacitats i construir solucions completes; focus i continuïtat, per a sostenir iniciatives alineades amb prioritats estratègiques tecnològiques i realitats territorials, i consistència en el desplegament, perquè l’exterior percep una proposta integrada i executable.

A més, Eurecat aporta una combinació difícil de replicar, neutralitat tècnica basada en evidència, integració multidisciplinària, coneixement sectorial i territorial i capacitat de generar, escalar i fer circular coneixement, incorporant formació quan fa falta per a accelerar adopció. Això es veu, per exemple, en el desplegament de tecnologies digitals i intel·ligència artificial, quan connectem dades, casos d’ús, coneixement de domini i entorns operatius entre sectors i territoris per a passar de prova a implantació repetible.

També es concreta en iniciatives compartides com el Centre en Resiliència Climàtica, amb seu a Amposta; el 3Digital Manufacturing Lab, amb seu a Girona, o la xarxa d’hidrogen i carboni circular, entre altres, on la combinació de capacitat tecnològica, coneixement sectorial i desplegament territorial reforça el nostre valor diferencial.

Això es reforça quan treballem en xarxa més enllà d’un sol territori. Aquí és on Eurecat aporta valor com a actor articulador, connectant capacitats, casos d’ús i territoris perquè el coneixement flueixi, la tecnologia no es quedi en pilot i les solucions es converteixin en desplegament real.

En quin sentit el territori és un avantatge estratègic perquè la tecnologia s’adopti, s’adapti i se sostingui en el temps?

El territori té una dimensió institucional important, però el seu valor està en el fet que és un sistema soci productiu amb identitat, prioritats i capacitat d’absorció tecnològica. Inclou cadenes de valor i capacitats industrials, i també talent, institucions, infraestructures, teixit emprenedor i dinàmiques socials. És aquí on es decideix si una tecnologia s’adopta, s’adapta i se sosté.

Com més a prop està el desenvolupament tecnològic d’aquesta realitat, més ràpid aprèn i s’innova. El territori, ben entès, converteix tecnologia en capacitat instal·lada, impacte i progrés.

En la pràctica, això es concreta en iniciatives singulars d’Eurecat ja recognoscibles, ancorades en territoris i sectors concrets. Per exemple, en robòtica agrària quan la base agroalimentària i les condicions reals de camp permeten validar i ajustar ràpidament. En descarbonització, en entorns industrials intensius en energia, on la viabilitat es decideix en operació i costos. En salut digital i salut social, quan hi ha xarxa assistencial i voluntat de transformació. O en resiliència climàtica, quan treballem amb municipis, conques i sectors exposats, combinant observació, dades i pilots en living labs i espais d’experimentació. Igualment, en moltes altres iniciatives d’Eurecat on l’especialització territorial i la capacitat d’absorció tecnològica són la condició per a passar de desenvolupament a implantació.

Quines són les condicions que fan que un ecosistema passi de projectes puntuals a impacte sostingut?

Perquè un ecosistema produeixi resultats amb continuïtat hi ha quatre condicions, totes igualment necessàries. La primera és confiança operativa per a compartir risc, dades, aprenentatge i compromisos amb regles clares. La segona és infraestructura i capacitats, equips i entorns per a provar, validar, integrar i adaptar en condicions reals. La tercera és demanda i adopció, actors compromesos amb casos, recursos i voluntat de canvi. La quarta és ancoratge territorial, entès com a corresponsabilitat, construcció de capacitats compartides, confiança i continuïtat més enllà del curt termini. Sense aquestes quatre condicions, l’ecosistema tendeix a quedar-se en interacció i projectes puntuals. Amb elles, construeix resultats sostenibles i un posicionament diferencial.

Si haguessis de resumir el concepte ecosistemes en una idea, quina seria?

Els ecosistemes els construïm tots. Aquesta és la clau cultural que busquem reforçar, basada en la corresponsabilitat i en la motivació compartida perquè el coneixement i el treball dels nostres equips es tradueixi en resultats útils per a empreses, societat i territoris. En aquest camí, la Direcció d’Ecosistemes contribueix des d’un pla habilitador. Facilita interfícies i connexions, ajuda a ordenar prioritats i a sostenir decisions perquè cada persona vegi que el seu treball no es queda en el seu projecte, sinó que suma a una cosa més gran, creix amb uns altres i acaba arribant on ha d’arribar.

The NewAIMS consortium met on March 10^th at the Centro Nacional de Investigaciones Metalúrgicas (CENIM-CSIC) in Madrid to review technical milestones and finalize the roadmap for the project’s final year. The meeting, held in a hybrid format, focused on transitioning the project’s latest metallurgical breakthroughs into industrial applications.

Coordinated by Eurecat’s Metallic and Ceramic Materials Unit, the project is dedicated to developing high-performance steels and gradient microstructures through advanced Additive Manufacturing (AM). During the meeting, partners evaluated progress in optimized AM parameters and the production of specialized specimens for tribo-mechanical and corrosion testing.

A key highlight was the definition of the upcoming hot stamping pilot, which will be carried out at INNOMAQ 21 facilities in Terrassa to validate these materials in an industrial environment. This phase will evaluate production scalability and define the plan for printing, machining, assembling, and validating the final demonstrators.